En esta calle de Pollensa, vivió el poeta Costa i Llobera, cerca de este ESPACIO SINGULAR, CAN COSTA. Un viejo cine recuperado para el arte de la gastronomía. Me permito la licencia de acompañar el audio-visual con esta clásica y conocida poesía, que de pequeña Grabó mi madre en mi memoria y que ha vuelto a despertar al estar en este lugar… En su recuerdo.

EL PI DE FORMENTOR

Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera,més poderós que el roure, més verd que el taronger,conserva de ses fulles l’eterna primavera,i lluita amb les ventades que assalten la ribera,com un gegant guerrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada,no va la fontanella ses ombres a besar;mes Déu ungí d’aroma sa testa consagradai li donà per terra l’esquerpa serralada,per font la immensa mar.

Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,no canta per ses branques l’ocell que encativam;el crit sublim escolta de l’àquila marina,o del voltor que puja sent l’ala gegantina remoure son fullam.

Del llim d’aquesta terra sa vida no sustenta;revincla per les roques sa poderosa rel;té pluges i rosades i vents i llum ardenta;i, com un vell profeta, rep vida i s’alimenta de les amors del cel.

Arbre sublim! Del geni n’és ell la viva imatge:domina les muntanyes i aguaita l’infinit;per ell la terra es dura, mes besa son ramatgeel cel que l’enamora, i té el llamp i l’oratge per glòria i per delit.

Oh, sí, que quan a lloure bramulen les ventadesi sembla entre l’escuma que tombi el seu penyal,llavors ell riu i canta més fort que les onadesi, vencedor, espola damunt les nuvolades sa cabellera real.

Arbre, mon cor t’enveja. Sobre la terra impura,com a penyora santa duré jo el teu record.Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l’alturai alimentar-se i viure de cel i de llum pura …O vida, o noble sort!

Amunt, ànima forta! Traspassa la boiradai arrela dins l’altura com l’arbre dels penyals.Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,i tes cançons tranquil.les ‘niran per la ventada com l’au dels temporals.